Autors Catalans

 

Àngel Guimerà

Àngel Guimerà ha estat el primer autor que hem treballat. Abans d'endinsar-nos en el món de l'autor vam llegir dues de les seves obres més característiques: Maria Rosa i Terra Baixa. A continuació vam treballar la biografia de l'autor i vam mirar la pel·lícula de Terra Baixa.

Adjunto la biografia de l'autor, l'anàlisi del llibre de Maria Rosa i el linkde la pel·lícula de Terra Baixa

 Biografia Àngel Guimerà  http://www.escriptors.cat/autors/guimeraa/pagina.php?id_sec=2045

Pel·lícula Terra Baixa  http://www.youtube.com/watch?v=bIsG7OICmsc

-Anàlisi de Maria Rosa

Es tracta d’una obra de la renaixença, període de reivindicació de la cultura i llengua catalanes, d’una època en la que l’autor, Àngel Guimerà, escrivia drames realistes orientats en l’etapa rural del s. XIX. L’obra té característiques reflectides de la vida de Guimerà i abundants salts en el temps.

El tema és clarament una barreja de mentides, d’amor i amistat. L’argument ens porta a una colla d’amics que treballen a una carretera, la Maria Rosa està desesperada per saber com es troba el seu marit Andreu, empresonat per un crim que ella està convençuda de que no ha comès. El seu millor amic, Marçal, l’estima en secret i fa el possible per aconseguir-la però finalment ella descobreix que va ser en Marçal qui en veritat va cometre el crim per desfer-se’n de l’Andreu, i el mata deixant enrere els seus sentiments amorosos envers ell. El títol és el nom de la protagonista, qui pateix per amor i mentides i sobre qui recau el pes de l’obra.

L'Història és propia de l'època rural del s.XIX, transcorre durant la construcció d’una carretera on els personatges hi treballen, quan acaba la construcció acaba l’història.

La protagonista principal és la Maria Rosa, noia desitjada que pateix enganys i enamoraments que la fan patir durant tota l’obra. Té el consol del seu germà Quirze, però tot i així hi ha un moment on s’enfonsa al reconèixer el seu amor pel Marçal, és per això que el mata al saber la veritat, que és una persona manipuladora que es deixa endur pels seus sentiments envers ella, arribant fins i tot a matar al seu millor amic per aconseguir-la.

El vocabulari dels personatges de l’obra és popular, dacord amb el seu estament social, treballadors de carretera sense estudis. Hi apareixen castellanismes com “assasino” o “nada”. El llenguatge és podria dir que és poètic per la seva important càrrega de sentiments.

Els personatges estan lligats al seu estament social i per tant el llenguatge és col·loquial, directe, fàcil i entenedor. L’història té les característiques pròpies d’un drama al basar-se en els sentiments dels personatges, el que desencadena totes les accions d’aquests.

Relacionat amb altres drames de l’època és de les més captivadores pels elements d’intriga i per l’identificació amb les trames que succeeixen als personatges. És interessant pel fet que tant aporta informació sobre la societat de l’època com dels sentiments dels personatges, fent així una obra completa.

 

 -Anàlisi de Terra Baixa

Frase que més m’ha agradat de la pel·lícula:

Que tu m’ho dius Marta? Que sóc un mal home?

En una de les baralles de la recent parella, la Marta, que pensa (per engany d’en Sebastià) que el Manelic coneix la seva relació amb l’amo, el jutja i li mostra tot el seu despreci. En Manelic, a diferència del que pensa la Marta, no sap res de l’aventura amb en Sebastià i viu en una gran mentida, des del primer moment, la Marta es nega a casar-se amb ell, ho fa només perquè el Sebastià la va acollir quan no tenia res i demanava almoina amb el seu “pare”, des d’aquell moment que la Marta és una mena d’esclava i s’ha de sotmetre a la seva voluntat. Des del moment en què en Sebastià, el Tomàs i la Marta van pujar a les muntanyes per pactar el matrimoni, que el cor del Manelic es va obrir per ella, per això es va cebere quan va descobrir a la nit de noces, que la Marta tenia un amant, i va prometre que el mataria com finalment compleix al acabar l'obra. Tots els treballadors d'en Sebastià riuen d'en Manelic, el que fa que visqui constantment en l'angoixa de desconèixer la veritat sobre el seu matrimoni: que ha estat decisió d'en Sebastià perquè tothom pensi que ha deixat de veure's amb la Marta i així poder-se casar amb una pubilla i conservar les seves propietats.

Semblances i diferències entre Maria Rosa i Terra Baixa

Les històries que narren aquestes dues obres d'Àngel Guimerà són completament diferents, però comparteixen elements propis de l'autor. A les dues, hi ha un personatge que viu una mentida, és infeliç i se sent enganyat. Al cas de Terra Baixa, en Manelic deconeix que el seu matrimoni és per conveniencia, ha de patir burles i el despreci de la seva dona, a la qual entrega el cor des del primer moment. A Maria Rosa, la pròpia Maria Rosa s'enamora de l'home que en realitat provoca l'empresonament del seu marit, al acusar-lo d'un delicte que ha comès ell mateix.

Les dues obressón drames del sXIX que ens situen en una societat pobra on té el poder la gent adinerada. El vocabulari de les obres és similar, propi de l'epoca amb termes arcaics, però s'entén a la perfecció.

 

Joan Maragall

Joan Maragall és el segon autor que estem treballant. Aprofitem l'autor per endinsar-nos al món de la poesia,un món molt desconegut per nosaltres. La primera activitat serà re-escriure un poema d'aquest autor, molt conegut en el gènere, en el meu cas: Oda Infinita

L'ODA INFINITA

Tinc una oda començada 

que no puc acabar mai; 

dia i nit me l'ha dictada 

tot quant canta en la ventada, 

tot quant brilla per l'espai.

Va entonar-la ma infantesa 

entre ensomnis d'amor pur; 

decaiguda i mig malmesa, 

joventut me l'ha represa 

amb compàs molt més segur.

De seguida, amb veu més forta, 

m'han sigut dictats nous cants; 

pro, cada any que el temps s'emporta, 

veig una altra esparsa morta 

i perduts els consonants.

Ja no sé com començava 

ni sé com acabarà, 

perquè tinc la pensa esclava 

d'una força que s'esbrava 

dictant-me-la sens parar.

I aixís sempre, a la ventura, 

sens saber si lliga o no, 

va enllaçant la mà insegura 

crits de goig, planys d'amargura, 

himnes d'alta adoració.

Sols desitjo, per ma glòria, 

que, si algú aquesta oda sap, 

al moment en què jo mòria, 

me la diga de memòria 

mot per mot, de cap a cap.

Me la diga a cau d'orella 

esbrinant-me, fil per fil, 

de la ignota meravella 

que a la vida ens aparella 

el teixit ferm i subtil

I sabré si en lo que penses, 

-oh poeta extasiat!- 

hi ha un ressò de les cadences 

de l'aucell d'ales immenses 

que nia en l'eternitat. 

Poema versionat:

CRÍTICA INFINITA

Tinc una crítica començada

Que no puc finalitzar mai

Cada dia jo l’he observada

De la societat que la dictava,

Amb els seu cofoi caminar

La vaig començar a l’infantesa

Entre jocs injustos i algun nen traïdor

Vaig sortir-ne amb timidesa

Joventut me l’ha represa

Al sentir-me insegur.

De seguida amb veu més forta,

M’han sigut dictats nous cants;

Però cada època que pateixo.

Nous versos puc recrear

Amb la meva enrabiada mà.

Ja no sé com començava

Ni sé com acabarà

Perquè la societat no canvia

Ni tampoc no ho farà.

I aixís, sempre observo,

la ximplesa sens parar

I no puc creure

 com la resta ho pot suportar.

Sols desitjo, per ma glòria

Que si algú pot acabar aquesta oda

La mostri al món

Perquè perduri en la memòria

I tothom s’adoni de la nostra enfermetat.

Jo la vull cridar

I que tot això s’acabi

I visquem en llibertat,

sense consumisme i falsedat

Us animo a versionar poemes de Joan Maragall i a comentar el meu.