Llibres llegits

Mirall trencat

Mirall Trencat és una de les novel·les més importants de Mercè Rodoreda que narra la història de tres generacions de dones i les seves vides en una torre familiar.

Primer parla de la Teresa, una peixetera de caràcter molt fred. De molt jove va tenir un fill amb un amant i la seva solució va ser casar-se amb un vell ric, per enviar-li diners al seu fill que vivia amb el seu pare.
La seva vida al costat del seu marit va ser plena de luxes i riquesa, la qual cosa ella sempre havia desitjat, però en morir es va trobar sola i no va dubtar a casar-se de nou amb un negociant, en Salvador Valldaura, un home que mai no va arribar a oblidar la tràgica història d'amor que va viure amb una violinista de Viena, la qual es va suïcidar quan començaven una relació.
El matrimoni va aguantar i en Salvador Valldaura  la Teresa Goday tenen una filla, la Sofia.
A la següent part en Salvador mor, i cal dir que mai no va arribar a oblidar la violinista. La Sofia es va fer gran i es casa amb l'Eladi Farriols. La Teresa es comença a veure amb el notari Riera, un amic de la seva joventut que li fa companyia en la seva solitària vida.

La Sofia, el dia que es casa descobreix que l'Eladi té una filla secreta, fruit d'una relació amb una ballarina. Decideixen adoptar la filla, la Maria, mantenint en secret que en realitat es filla de l'Eladi. El matrimoni, tot i ser desastrós perquè l'Eladi es veu amb altres dones, especialment criades de la torre, tenen dos fills: en Ramon, un noi sa i fort, i en Jaume, un noi esprimatxat i malaltís que no se sap adaptar a la companyia dels seus germans.
La tràgica mort d'en Jaume marca la família, tot i que poques persones a la torre coneixen la veritable ráo de la mort, es manté que va ser un accident.
La Maria i en Ramon creixen, i és inevitable pensar que tenen massa complicitat, l'Eladi, en veure-ho decideix explicar-los la veritat: ells dos són germans. Els joves enamorats en conèixer la veritat cauen en una gran depressió, la Maria no pot aguantar la pressió i se suïcida tirant-se sobre el llorer de la casa.
La Teresa mor lentament entre records del seu passat, i amb la companyia de l'amant de la seva joventut, el notari Riera.
La Sofia viu en solitud i en Ramon marxa de casa. En arribar la guerra, la Sofia es refugia a París i l'Armanda, la criada de la família, es queda a la Torre vivint els temps de guerra entre els records de la família, alguns dels quals molt tràgics.
En l'enllaç següent es pot veure la sèrie del llibre:



La vida i la mort d'en Jordi Fraginals

La vida i la mort d'en Jordi Fraginals és una novel·la modernista de l'època rural del s.XIX. El seu tema és la lluita pels objectius del protagonista, i per l'oposició a les ordres del seu pare que l'obliga a ser religiós. Tracta temes com la malaltia, l'amor i la llibertat de les persones.
La família Fraginals és una tradicional família amb dos fills, l'objectiu principal del pare de família, en Mateu Fraginals, era que el seu primer fill dos l'hereu, i el segon religiós, com les altres generacions de Fraginals.
En Jordi, el segon fill, és un noi a qui li encanta la natura i la seva diversió màxima és sortir al camp i sentir-se lliure. En crèixer se li imposa la decisió del pare: ser religiós. En un principi en Jordi accepta el seu destí, però al haver d'allunyar-se de la natura de casa seva per traslladar-se al seminari, cau en una profunda depressió que preocupa a la seva mare, la Marianna.
Els amics de la família intenten animar  la Marianna al·legant que l'actitud d'en Jordi és pròpia de la seva edat, però en mossen Llorenç coneix la veritat: la vida al seminari fa infeliç al Jordi.
El mossen li explica a la Marianna la situació, i junts decideixen parlar amb el pare, en Mateu Fraginals, per fer-li adonar de que el destí imposat al seu fill és un error. En Mateu, un home autoritari es nega rotundament a permetre a en Jordi abandonar la carrera, i la Marianna viu trista recordant la pena del seu fill.
S'acosten les festes del mas i en Jordi hi assisteix amb desgana, però allà coneix  l'Alberta, la filla d'uns amics de la família. A les festes riuen, ballen i es diverteixen, en Jordi coneix què és la veritable felicitat, però el seu món s'ensorra de nou quan ha de tornar al seminari després de les vacances.
Va ser un cop allà quan va descobrir que estava totalment enamorat de l'Alberta i que volia una vida amb ella. Lúnica solució que va trobar, després de la negativa del seu pare, va ser fugir del seminari, i una nit va escapar-se per la finestra. Un cop a fora del seminari es va sentir alliberat, va anar a casa del mossèn Llorenç, l'única persona que li donava recolzament. Allà es van reunir amb la Marianna, i van decidir que la millor opció era que anés a viure amb el seu tiet, un vell revolucionari que havia viscut una situació semblant a  la seva. En Mateu va considerar la fugida del seminari una gran ofensa i va decidir que en Jordi estava mort per a ell i la resta de la seva família, per tant va prohibir que s'esmentés el seu nom i que la Marianna el pogués veure.
El Tiet el va recolzar, li va donar un lloc per viure i va invertir els seus diners en els negocis d'en Jordi, el qual va començar la seva vida professional adquirint terres i cultius.
En Jordi es va anar enriquint i creixent com a home, quan va tenir el valor suficient va anar a veure l'Alberta, la qual li va confirmar que el seu amor era correspost. El pare de l'Alberta havia estat molt ric per les seves terres pero les havia anat abandonant i tenia deutes. En Mateu Fraginals solia deixar-li diners, per tant no li convenia la seva enemistat i va decidir oposar-se al matrimoni de la seva filla amb en Jordi, perquè també ho feia en Mateu. Tot i així l'Alberta i en Jordi es van casar i van tenir fills, van comprar una casa gran on vivien amb comoditats.
La mare de la Marianna no podia suportar el patiment de no poder veure el seu fill i els seus nèts, i aquesta pena l'estava matant. Quan va morir mossèn Llorenç la Marianna ja no tenia forma de comunicar-se amb el seu fill ja que ell era qui li escrivia les cartes. El germà d'en Jordi, en Joan, es va solidaritzar amb la situació ja que la seva mare estava a punt de morir, va escriure una carta on en Jordi demanava perdó al seu pare i s'humiliava només per salvar la seva mare. No va tenir resultat positiu, en Mateu es mantenia sense sentiments i finalment la Marianna va morir.
El pare de l'Alberta es va trobar sol i endeutat i van decidir acollir-lo a casa seva.
Un bon dia un incendi va arrassar les terres d'en Jordi. Va ser un gran disgust però la seva economia es va poder recuperar.
La gran tragèdia de l'obra succeeix quan al Jordi li apareix una petita crostra al llavi, que més endavant descobreix que és càncer. La Marianna no coneix la veritat i el pressiona perquè es fassi una operació que diu que el salvarà. En Jordi la convenç de què es farà l'operació més endavant, temps que dedica a tancar els seus negocis per assegurar una bona vida a la seva família.
Finalment en Jordi li diu a l'Alberta la veritat, i marxa perquè la seva família el recordi en bon estat i no morint-se.

La plaça del diamant

La plaça del diamant és una de les obres literàries més famoses de Mercè Rodoreda i una de les més representatives de la temàtica de la guerra civil.
Rodoreda tendeix a representar a les seves obres a dones que pateixen, i en aquest cas la protagonista viu l'experiència de la guerra civil espanyola de forma molt dura, fins al punt que pensa a suicïdar-se per acabar amb el dolor de veure que els seus fills no tenen res per menjar. Una de les frases que més transmeten de l'obra és:
"Quan alguna vegada havia sentit aquesta persona era de suro, no sabia que volien dir. Per fi ho vaig entendre perquè jo era de suro, em vaig haver de fer de suro amb el cor de neu, perquè si hagués estat com abans, de carn, que quan et pessiguen et fa mal, no hagués pogut passar per un pont tan alt i tan estret i tan llarg. "
L'obra comença un dia de festa major quan la Natàlia i la Julieta, dues joves de Barcelona, surten a ballar a la Plaça del Diamant. La Julieta és una noia molt moderna i avançada al seu temps, i la Natàlia és promesa amb un jove.
Mentre ballaven un home s'apropa a la Natàlia i li demana per ballar. Ella queda sorpresa i té un impuls d'estar amb ell.
Rapidament van començar a veure's sovint, ella deixa al seu promés per ell. Era un home estrany que l'anomenava Colometa i quan es veien i s'enfadava amb ella deia: pobra Maria... Cosa que feia que la Natàlia se sentís inferior a la resta de dones.
Sempre estava gelós de tots els homes que se li acostaven fins al punt que la va obligar a deixar la seva feina a una pastisseria perquè creia que el pastisser la mirava massa.
La Natàlia és una noia sumisa, es veu clarament quan adopta el seu nou nom: Colometa, i accepta les seves normes, entre d'altres, deixar la seva feina i no veure's amb el seu antic promés.
La Colometa i en Quimet es casen, al principi tot es alegria, amb la nova casa i la seva vida plena d'amics, en   Cintet i en Mateu entre d'altres, però un seguir de canvis succeeïxen a la parella. Ella es queda embarassada i el nen té una mala infància, fins al punt en què es pensen que moriria ja que no volia menjar i nomès feia que plorar.
Finalment el nen creix sa i la Colometa es torna a quedar embarassada, en aquest cas d'una nena, la Rita.
La Colometa li explica a la seva veïna Enriqueta tots els seus pensaments i dubtes sobres el seu marit, sobretot en un punt en què necessita desfogar-se perquè en Quimet sempre està treballant com a fuster i té una idea una mica estranya: criar coloms a la seva pròpia casa.
En Quimet es capfica en el món dels coloms. Té la idea de criar-los a casa seva i després vendre'ls. A la Natàlia mai li havia agradat la idea ja que la seva vida consistia a sentir el soroll dels coloms, haver-los d'alimentar, netejar els criadors... estava a punt d'embogir.
Decideix començar a treballar a casa d'uns senyors rics, això la fa aïllar-se de la realitat de casa seva: el seu marit és massa autoritari i ja no l'estima, els seus fills, mentre ella treballava, es quedaven a casa i un dia els va sorprendre amb els coloms pel pis volant jugant amb els nens. Ja no podia més i va començar a fer morir els coloms sacsejant els ous perquè no en naixessin més.
En Quimet acostumava a participar a manifestacions republicanes i juntament amb els seus amics, en Cintet i en Mateu,  en la política, això va fer que amb l'esclat de la guerra civil hagin de marxar al front.
La Colometa viu uns temps molt difícils, al principi no ho viu tan durament ja que en Quimet i els amics li porten regals i menjar, però arriba un punt en el qual se submergeix en el món de la pobresa. La família per la qual treballa, la fa fora, per ser republicana, i es veu sense menjar per alimentar els seus fills.
El punt de desesperació és tal que envia el seu fill a unes colònies, perquè el puguin alimentar.
Un bon dia arriba la notícia: En Quimet ha mort a la guerra. A la Colometa sembla que no li afecti la notícia, es troba sense energies, ella i els seus fills es passen dies sense menjar i intenten estar tot el dia dormint per no sentir la gana. 
La Colometa observa el pas del temps, ja no és la Colometa, sense en Quimet torna a ser la Natàlia. Recorda els temps passats, molts dies puja als covadors i observa l'espai que abans havia estat ple de coloms, coloms de diferents colors que volaven i es divertien a la seva pròpia casa.
El punt de desesperació és tal que decideix matar els seus fills i a ella mateixa amb salfumant. Va a la botiga de l'adroguer, però com no tenia diners fa veure que s'ha deixat el moneder i que ja baixaria a pagar-li. Un cop a la botiga, l'adroguer la veu en tan mal estat que decideix conversar amb ella. S'adona de la seva situació i li dona treball, a més li regala llegums. Ella puja al seu pis amb unes emocions tan fortes que plora com mai, torna el salfumant a la botiga.
En casar-se amb l'adroguer, la seva vida fa un gir de 180º. Realment no sabem si és feliç, però el seu nou marit li aporta estabilitat econòmica, i un pare per els seus fills.
Un bon dia, mentre vesteix la Rita amb un luxós vestit de comunió, la seva filla li explica que el pare d'una amiga seva de l'escola, el qual havien dit que havia mort, acabava de tornar a casa. A la Natàlia se li glaça la sang, i viu turmentada amb la por que en Quimet torni i la trobi casada amb un altre home.
Els fills creixen, i la Natàlia simplement viu, no expressa emocions, ni de tristesa ni d'alegria. El seu fill marxa a l'exercit i la seva filla es casa.
La seva nova vida continua mentre va envellint, i un bon dia, es desperta a mitjanit i comença a voltar per la ciutat. Decideix anar a la Plaça del Diamant, on va començar tot. No pot aguantar la seva càrrega i fa un gran crit. Aleshores s'adona de com ha estat la seva vida.

*He vist la pel·lícula després de veure el llibre. El llibre conté molts més detalls sobre la història, però potser en el reusm m'he centrat més en els fets explicats a la pel·lícula.

En aquest enllaç podeu veure la pel·lícula complerta:



1 comentario:

Suscribirse a: Entradas (Atom)